Karl Rahner

Karl Rahner

Biografia
Naixement	5 març 1904 Friburg de Brisgòvia (Alemanya)
Mort	30 març 1984 (80 anys) Innsbruck (Àustria)
Sepultura	Jesuitenkirche Innsbruck (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Friburg de Brisgòvia
Activitat
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	prevere catòlic de ritu romà, escriptor, teòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Múnic Universitat de Münster Universitat d'Innsbruck
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Professors	Martin Heidegger
Alumnes	David J. Roy
Influències	Erich Przywara, Pierre Rousselot i Joseph Maréchal
Orde religiós	Companyia de Jesús
Participà en
11 octubre 1962	Concili Vaticà II
Obra
Estudiant doctoral	William J. Hoye i Alex Stock
Família
Germans	Hugo Rahner
Parents	Christoph Cremer (nebot) Hubert Cremer (cunyat)
Premis (1983)  Orde al mèrit de Baden-Württemberg (1982)  Premi Dr. Leopold Lucas (1973)  premi Sigmund Freud (1970)  premi Romano Guardini (1965)  premi Reuchlin  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya  premi Cardenal Innitzer

Karl Rahner S.J. (5 de març de 1904, Friburg de Brisgòvia, Imperi Alemany - 30 de març de 1984, Innsbruck, Àustria) fou un dels teòlegs catòlics alemanys més importants del segle xx. La seva teologia va influir en el Concili Vaticà II. La seva obra Fonaments de la fe cristiana, escrita cap al final de la seva vida, és el seu treball més desenvolupat i sistemàtic, la major part del qual fou publicat en forma d'assaigs teològics. Rahner havia treballat amb Yves Congar, Henri de Lubac i Marie-Dominique Chenu, teòlegs associats a una escola de pensament emergent denominada Nouvelle Théologie, els elements de què s'havia criticat a l'encíclica Humani Generis del Papa Pius XII.^[1][2]